El Joaquim, de vegades, guardava
coses sense massa criteri arxivístic. He trobat, entre els fulls d’algun
llibre, varies fotografies que no tenien pas res a veure (crec) amb el volum
que els hi servia d’àlbum.
Ahir mateix, va venir a les meves
mans aquest exemplar vetust de la primera part de tres, de que consta l’edició
de 1924 de “La vuelta al Mundo de un novelista”. El geni valencià Vicente Blasco Ibáñez
va ser-ne l’autor. A les llargues vetllades de l’hivern, a la postguerra de Sant
Llorenç de Morunys, el meu pare en llegia un tros en veu alta, cada nit, per a
tota la família. No hi havia ràdio (a casa) i jo encara no hi era.
Dintre, vaig trobar-hi tres fotos
juntes amb el mateix motiu. M’eren familiars, doncs eren d’una època llarga en
que el Joaquim tenia força contacte amb mi, i les seves amistats solien ser
comunes o, al menys, d’elles jo hi participava. Aleshores tenia tretze o
catorze anys. Ell, vint-i-dos o vint-i-tres.
 |
| Entre les pàgines 286 i 287 hi vaig trobar les fotos, guardades des de feia seixanta anys. |
Vaig reconèixer, de seguida, a en
Marijuan (o en Pepe), que tots dos noms me'ls retorna la memòria a la vista de
la seva imatge, i ara no ho tinc clar per decidir-me. Amb un d’aquests noms
l’havia conegut jo; mai en vaig saber els seus cognoms. La majoria dels amics
del Joaquim tenien amb ell alguna relació específica per una activitat que els
unia: podia ser la fotografia, la electricitat, l’òptica, o senzillament la
mecànica de precisió aplicada sovint a les armes. Al Marijuan (o en Pepe) mai
no el vaig encasellar en cap especialitat. Venia a trobar-se amb el Joaquim a
casa nostra, des de on sortien tots dos, a “donar un volt”.
Aquella amistat, recordo, va
durar poc. Potser un any.
En Marijuan (o en Pepe) vivia amb la seva mare, però tenia problemes a casa i, un dia, li va agafar el rampell i es va allistar a la brigada de paracaigudistes.
Des del campament o la caserna d’Alcantarilla (Murcia), va enviar-li
aquestes fotos.
Aquell any mateix, 1957, el govern d’en Franco va engegar una guerra, de les petites i oblidades guerres, amb el Marroc, que
s’encaparrava en voler-se descolonitzar. En van dir la guerra d’Ifni (octubre de 1957 – juliol
de 1958).
Va haver-hi dos-cents morts espanyols i no se sap quants marroquins.
Va haver-hi dos-cents morts espanyols i no se sap quants marroquins.
Algun company del Marijuan (o
d’en Pepe), un cop a Burgos, de tornada, li va explicar al Joaquim que l’havien
metrallat en l’aire, amb el paracaigudes desplegat, abans de trepitjar terra.
Espanya, naturalment, va protestar per la contravenció de les normes de guerra
de la Convenció de Ginebra.
L’any 1969, Espanya lliurà el
territori d’Ifni al Marroc.
