 |
| 2003. El Joaquim, davant les obres eternes de la plaça de les Glòries. Foto: Tere D. Lomana. |
Els vells Encants varen ser els
testimonis del creixement del símbol d’una nova era. Un edifici prou singular
que va anar rebent diversos noms oficials i populars (inclosos malnoms) durant
la seva construcció (1999-2005) i després.
 |
| Foto Joaquim Plana. |
 |
| En Catà o Katà, era un personatge molt popular entre els teixidors de Sant Andreu de Palomar, cap els anys vint. Algú n'hi havia expandit la fama, per la seva característica fava. Foto Joaquim Plana. |
Però la història dels Encants és
molt més antiga i, a l’ombra dels seus tendals i barraques s’hi han fet tractes
de tota mena amb la compra-venda dels artefactes més inversemblants, antigalles
revitalitzades i glòries tecnològiques tronades.
 |
| Foto Joaquim Plana. |
El Joaquim hi anava sovint, guiat
per la inquietud descobridora de meravelles que era capaç de reinventar cada
dia, encara que l’època dels enginys tècnics d’aquelles desferres es perdés en
la nit de la memòria.
Entre d’altres, cap a l’any 1958,
va ser-hi present en un tracte pel que s’estava posant en recirculació un
aparell de ràdio de galena, que aprofitava parts desballestades d’altres
conjunts. Aleshores ja començaven a treure el cap en el mercat els després
famosos transistors, però faltava temps
encara per que estiguessin a l’abast de tothom.
Un comprador tornava per a
reclamar, una mica irat, la inutilitat de la ràdio que s’havia endut la tarda
abans.
- Però, com l’ha endollada,
vostè?
- No la he enchufado en la
corriente.
- És que no l'hi cal. I no hi sent cap emissora?
- No. Ni ruidos.
- Ai, home, és clar! És que
l’hi falten els iculars!
 |
| De la Viquipèdia. (Aparell complert, amb iculars i tot) |
