Els vells Encants

2003. El Joaquim, davant les obres eternes de la plaça de les Glòries. Foto: Tere D. Lomana.

Els vells Encants varen ser els testimonis del creixement del símbol d’una nova era. Un edifici prou singular que va anar rebent diversos noms oficials i populars (inclosos malnoms) durant la seva construcció (1999-2005) i després.

Foto Joaquim Plana.

En Catà o Katà, era un personatge molt popular entre els teixidors de Sant Andreu de Palomar, cap els anys vint. Algú n'hi havia expandit la fama, per la seva característica fava. Foto Joaquim Plana.

Però la història dels Encants és molt més antiga i, a l’ombra dels seus tendals i barraques s’hi han fet tractes de tota mena amb la compra-venda dels artefactes més inversemblants, antigalles revitalitzades i glòries tecnològiques tronades.

Foto Joaquim Plana.

El Joaquim hi anava sovint, guiat per la inquietud descobridora de meravelles que era capaç de reinventar cada dia, encara que l’època dels enginys tècnics d’aquelles desferres es perdés en la nit de la memòria.

Entre d’altres, cap a l’any 1958, va ser-hi present en un tracte pel que s’estava posant en recirculació un aparell de ràdio de galena, que aprofitava parts desballestades d’altres conjunts. Aleshores ja començaven a treure el cap en el mercat els després famosos transistors, però faltava temps encara per que estiguessin a l’abast de tothom.

Un comprador tornava per a reclamar, una mica irat, la inutilitat de la ràdio que s’havia endut la tarda abans.

- Però, com l’ha endollada, vostè?

- No la he enchufado en la corriente.

- És que no l'hi cal. I no hi sent cap emissora?

- No. Ni ruidos.

- Ai, home, és clar! És que l’hi falten els iculars!

De la Viquipèdia.
(Aparell complert, amb iculars i tot)