3 anys

14 Juillet. Prise de la Bastille.

1968 - 2018. El Diari de Burgos recorda el cep d'àncora romana recuperat pel Joaquim.

Ahir va trucar-me en Juanjo Simón, vell amic del Joaquim i assidu lector del "Diario", per a comunicar-m'ho.

2018, 14 de Juliol.

Els vells Encants

2003. El Joaquim, davant les obres eternes de la plaça de les Glòries. Foto: Tere D. Lomana.

Els vells Encants varen ser els testimonis del creixement del símbol d’una nova era. Un edifici prou singular que va anar rebent diversos noms oficials i populars (inclosos malnoms) durant la seva construcció (1999-2005) i després.

Foto Joaquim Plana.

En Catà o Katà, era un personatge molt popular entre els teixidors de Sant Andreu de Palomar, cap els anys vint. Algú n'hi havia expandit la fama, per la seva característica fava. Foto Joaquim Plana.

Però la història dels Encants és molt més antiga i, a l’ombra dels seus tendals i barraques s’hi han fet tractes de tota mena amb la compra-venda dels artefactes més inversemblants, antigalles revitalitzades i glòries tecnològiques tronades.

Foto Joaquim Plana.

El Joaquim hi anava sovint, guiat per la inquietud descobridora de meravelles que era capaç de reinventar cada dia, encara que l’època dels enginys tècnics d’aquelles desferres es perdés en la nit de la memòria.

Entre d’altres, cap a l’any 1958, va ser-hi present en un tracte pel que s’estava posant en recirculació un aparell de ràdio de galena, que aprofitava parts desballestades d’altres conjunts. Aleshores ja començaven a treure el cap en el mercat els després famosos transistors, però faltava temps encara per que estiguessin a l’abast de tothom.

Un comprador tornava per a reclamar, una mica irat, la inutilitat de la ràdio que s’havia endut la tarda abans.

- Però, com l’ha endollada, vostè?

- No la he enchufado en la corriente.

- És que no l'hi cal. I no hi sent cap emissora?

- No. Ni ruidos.

- Ai, home, és clar! És que l’hi falten els iculars!

De la Viquipèdia.
(Aparell complert, amb iculars i tot)

1958 0225. Era en Pepe. Avui fa seixanta anys.

El Joaquim, en Marijuan i la guerra d’Ifni (1957-58)

El Joaquim, de vegades, guardava coses sense massa criteri arxivístic. He trobat, entre els fulls d’algun llibre, varies fotografies que no tenien pas res a veure (crec) amb el volum que els hi servia d’àlbum.

Ahir mateix, va venir a les meves mans aquest exemplar vetust de la primera part de tres, de que consta l’edició de 1924 de “La vuelta al Mundo de un novelista”. El geni valencià Vicente Blasco Ibáñez va ser-ne l’autor. A les llargues vetllades de l’hivern, a la postguerra de Sant Llorenç de Morunys, el meu pare en llegia un tros en veu alta, cada nit, per a tota la família. No hi havia ràdio (a casa) i jo encara no hi era.

Dintre, vaig trobar-hi tres fotos juntes amb el mateix motiu. M’eren familiars, doncs eren d’una època llarga en que el Joaquim tenia força contacte amb mi, i les seves amistats solien ser comunes o, al menys, d’elles jo hi participava. Aleshores tenia tretze o catorze anys. Ell, vint-i-dos o vint-i-tres.

Entre les pàgines 286 i 287 hi vaig trobar les fotos, guardades des de feia seixanta anys.

Vaig reconèixer, de seguida, a en Marijuan (o en Pepe), que tots dos noms me'ls retorna la memòria a la vista de la seva imatge, i ara no ho tinc clar per decidir-me. Amb un d’aquests noms l’havia conegut jo; mai en vaig saber els seus cognoms. La majoria dels amics del Joaquim tenien amb ell alguna relació específica per una activitat que els unia: podia ser la fotografia, la electricitat, l’òptica, o senzillament la mecànica de precisió aplicada sovint a les armes. Al Marijuan (o en Pepe) mai no el vaig encasellar en cap especialitat. Venia a trobar-se amb el Joaquim a casa nostra, des de on sortien tots dos, a “donar un volt”.

Aquella amistat, recordo, va durar poc. Potser un any.

En Marijuan (o en Pepe) vivia amb la seva mare, però tenia problemes a casa i, un dia, li va agafar el rampell i es va allistar a la brigada de paracaigudistes.

Des del campament o la caserna d’Alcantarilla (Murcia), va enviar-li aquestes fotos.

Aquell any mateix, 1957, el govern d’en Franco va engegar una guerra, de les petites i oblidades guerres, amb el Marroc, que s’encaparrava en voler-se descolonitzar. En van dir la guerra d’Ifni (octubre de 1957 – juliol de 1958).
Va haver-hi dos-cents morts espanyols i no se sap quants marroquins.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_d'Ifni

Algun company del Marijuan (o d’en Pepe), un cop a Burgos, de tornada, li va explicar al Joaquim que l’havien metrallat en l’aire, amb el paracaigudes desplegat, abans de trepitjar terra. Espanya, naturalment, va protestar per la contravenció de les normes de guerra de la Convenció de Ginebra.

L’any 1969, Espanya lliurà el territori d’Ifni al Marroc.

2017. Domènec Canal Badia

dijous, 3 agost de 2017

De la nostra visita a Sant Llorenç

Domènec Canal Badia:

Hem quedat molt satisfets d'aquests tres dies a Piteus. Com sempre que m'hi acosto, a Sant Llorenç de Morunys, m'he quedat amb ganes d'allargar l'estança. Voldria passar-m'hi un mes complert.

Aquest cop, però, ha estat la primera volta que he passejat pels carrers, sense el Gregori o el Joaquim al costat, perquè m'expliquessin els records de la seva infantesa, que varen ser els millors moments i els més enyorats de la seva vida.

Voldria fer-ne una història, de tot plegat. Escriure tot el que m'han explicat i deixar-ne un llibre del nostre Sant Llorenç. Abans no s'apaguin tots els llums.

No sé si sabré fer-ho.

Mentre estant, rep una forta abraçada del que té, en tu, l'enllaç viu amb el seu poble.

Pere Plana Panyart.