Entrada destacada
dissabte, 25 d’agost del 2018
1968 - 2018. El Diari de Burgos recorda el cep d'àncora romana recuperat pel Joaquim.
Ahir va trucar-me en Juanjo Simón, vell amic del Joaquim i assidu lector del "Diario", per a comunicar-m'ho.
dissabte, 14 de juliol del 2018
diumenge, 10 de juny del 2018
Els vells Encants
 |
| 2003. El Joaquim, davant les obres eternes de la plaça de les Glòries. Foto: Tere D. Lomana. |
Els vells Encants varen ser els
testimonis del creixement del símbol d’una nova era. Un edifici prou singular
que va anar rebent diversos noms oficials i populars (inclosos malnoms) durant
la seva construcció (1999-2005) i després.
 |
| Foto Joaquim Plana. |
 |
| En Catà o Katà, era un personatge molt popular entre els teixidors de Sant Andreu de Palomar, cap els anys vint. Algú n'hi havia expandit la fama, per la seva característica fava. Foto Joaquim Plana. |
Però la història dels Encants és
molt més antiga i, a l’ombra dels seus tendals i barraques s’hi han fet tractes
de tota mena amb la compra-venda dels artefactes més inversemblants, antigalles
revitalitzades i glòries tecnològiques tronades.
 |
| Foto Joaquim Plana. |
El Joaquim hi anava sovint, guiat
per la inquietud descobridora de meravelles que era capaç de reinventar cada
dia, encara que l’època dels enginys tècnics d’aquelles desferres es perdés en
la nit de la memòria.
Entre d’altres, cap a l’any 1958,
va ser-hi present en un tracte pel que s’estava posant en recirculació un
aparell de ràdio de galena, que aprofitava parts desballestades d’altres
conjunts. Aleshores ja començaven a treure el cap en el mercat els després
famosos transistors, però faltava temps
encara per que estiguessin a l’abast de tothom.
Un comprador tornava per a
reclamar, una mica irat, la inutilitat de la ràdio que s’havia endut la tarda
abans.
- Però, com l’ha endollada,
vostè?
- No la he enchufado en la
corriente.
- És que no l'hi cal. I no hi sent cap emissora?
- No. Ni ruidos.
- Ai, home, és clar! És que
l’hi falten els iculars!
 |
| De la Viquipèdia. (Aparell complert, amb iculars i tot) |
diumenge, 25 de febrer del 2018
dilluns, 27 de novembre del 2017
El Joaquim, en Marijuan i la guerra d’Ifni (1957-58)
El Joaquim, de vegades, guardava
coses sense massa criteri arxivístic. He trobat, entre els fulls d’algun
llibre, varies fotografies que no tenien pas res a veure (crec) amb el volum
que els hi servia d’àlbum.
Ahir mateix, va venir a les meves
mans aquest exemplar vetust de la primera part de tres, de que consta l’edició
de 1924 de “La vuelta al Mundo de un novelista”. El geni valencià Vicente Blasco Ibáñez
va ser-ne l’autor. A les llargues vetllades de l’hivern, a la postguerra de Sant
Llorenç de Morunys, el meu pare en llegia un tros en veu alta, cada nit, per a
tota la família. No hi havia ràdio (a casa) i jo encara no hi era.
Dintre, vaig trobar-hi tres fotos
juntes amb el mateix motiu. M’eren familiars, doncs eren d’una època llarga en
que el Joaquim tenia força contacte amb mi, i les seves amistats solien ser
comunes o, al menys, d’elles jo hi participava. Aleshores tenia tretze o
catorze anys. Ell, vint-i-dos o vint-i-tres.
 |
| Entre les pàgines 286 i 287 hi vaig trobar les fotos, guardades des de feia seixanta anys. |
Vaig reconèixer, de seguida, a en
Marijuan (o en Pepe), que tots dos noms me'ls retorna la memòria a la vista de
la seva imatge, i ara no ho tinc clar per decidir-me. Amb un d’aquests noms
l’havia conegut jo; mai en vaig saber els seus cognoms. La majoria dels amics
del Joaquim tenien amb ell alguna relació específica per una activitat que els
unia: podia ser la fotografia, la electricitat, l’òptica, o senzillament la
mecànica de precisió aplicada sovint a les armes. Al Marijuan (o en Pepe) mai
no el vaig encasellar en cap especialitat. Venia a trobar-se amb el Joaquim a
casa nostra, des de on sortien tots dos, a “donar un volt”.
Aquella amistat, recordo, va
durar poc. Potser un any.
En Marijuan (o en Pepe) vivia amb la seva mare, però tenia problemes a casa i, un dia, li va agafar el rampell i es va allistar a la brigada de paracaigudistes.
Des del campament o la caserna d’Alcantarilla (Murcia), va enviar-li
aquestes fotos.
Aquell any mateix, 1957, el govern d’en Franco va engegar una guerra, de les petites i oblidades guerres, amb el Marroc, que
s’encaparrava en voler-se descolonitzar. En van dir la guerra d’Ifni (octubre de 1957 – juliol
de 1958).
Va haver-hi dos-cents morts espanyols i no se sap quants marroquins.
Va haver-hi dos-cents morts espanyols i no se sap quants marroquins.
Algun company del Marijuan (o
d’en Pepe), un cop a Burgos, de tornada, li va explicar al Joaquim que l’havien
metrallat en l’aire, amb el paracaigudes desplegat, abans de trepitjar terra.
Espanya, naturalment, va protestar per la contravenció de les normes de guerra
de la Convenció de Ginebra.
L’any 1969, Espanya lliurà el
territori d’Ifni al Marroc.
dijous, 3 d’agost del 2017
2017. Domènec Canal Badia
dijous, 3 agost de 2017
De la nostra visita a Sant Llorenç
Domènec Canal Badia:
Hem quedat molt satisfets d'aquests tres dies a Piteus. Com sempre que m'hi acosto, a Sant Llorenç de Morunys, m'he quedat amb ganes d'allargar l'estança. Voldria passar-m'hi un mes complert.
Hem quedat molt satisfets d'aquests tres dies a Piteus. Com sempre que m'hi acosto, a Sant Llorenç de Morunys, m'he quedat amb ganes d'allargar l'estança. Voldria passar-m'hi un mes complert.
Aquest cop, però, ha estat la
primera volta que he passejat pels carrers, sense el Gregori o el Joaquim al
costat, perquè m'expliquessin els records de la seva infantesa, que varen ser
els millors moments i els més enyorats de la seva vida.
Voldria fer-ne una història, de
tot plegat. Escriure tot el que m'han explicat i deixar-ne un llibre del nostre
Sant Llorenç. Abans no s'apaguin tots els llums.
No sé si sabré fer-ho.
Mentre estant, rep una forta abraçada del que té, en tu,
l'enllaç viu amb el seu poble.
Pere Plana Panyart.
dimarts, 6 de setembre del 2016
A un amigo
Safata d’entrada
 De Ricardo Veroz | 5 de setembre de 2016, 12:16 |
| Per a: Pedro Plana | |
Al regresar a casa después de dos meses de estar en Trassierra sin conexión
a internet, más por propia voluntad que por otra cosa, abro el blog del Gulmont
y me encuentro con la noticia del fallecimiento de tu hermano Joaquín.
Pedro,
conocí poco a tu hermano pero me quedo un grato recuerdo de los dos o tres días
que compartimos juntos. Como recordarás, fue con ocasión de una de mis visitas a
Burgos, no se si era cuando íbamos camino de Ojo Guareña o cuando el Campamento
de Quincoces de Yuso. Aparte de su agradable conversación, ejerció de perfecto
anfitrión, entre otras cosas recuerdo que nos invitó a participar en un
campeonato de tiro.
Tampoco se me puede olvidar nuestra “incursión
en el Pozo azul”, aprovechando que Joaquín no estaba en Burgos y cómo pudo acabar
aquella aventura.
En fin, fue poco tiempo pero tengo recuerdos inolvidables.
Pedro, un abrazo.
Ricardo
| |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)